martes, 20 de noviembre de 2007

dia emocionant...





Hola de nou...Sento que aquestes dos fotos estiguin girades pero no se com fer-ho, haureu de girar el cap, esperu que no agafeu torticulis....

Ahir va ser un dia ple d' emocionts, per comensar ja no estava amb la laia i el santi aixi que vaig decidir anar-me'n d' excursio tot el dia aixi estar distreta...

Aixi ho vaig fer, em vaig llevar a les sis i mitja del mati, perque a les set sortia la furgoneta cap al mercat Flotant, que el que veieu en la primera foto, aqui vaig poguer entrevistar a una noia i la veritat es que aixo ja em va alegrar el dia i em va donar molts anims...

Despres d' una hora i mitja passejant per alla, vem tornar agafar "la fragoneta", dic vem perque erem: un neozelandes, dos holandesos, un londinenc, una india, una noia de manchester, dos australianes i una parella que no parlaven gaire i no em va quedar clar de on eren....

Vem anar a dinar a un lloc tipic i despres de dinar vem anar a Kanchananburi que es el poble on els japoneos a la segona guerra mundial van fer construir el que deien el pont de la mort, per on passava un tren que anava fins a Myamar,el pont i les vies del tren les van construir els presos captats per els japonesos.

Vaig anar a visitar el museu d' historia i la veritat es que va ser molt impectant, veure totes les fotos d' aleshores i veure la manera en que tractaven a la gent presa i la masacre que van produir va ser bastant durillo pero alhora ho vaig trobar molt interesant...

Despres vem tornar agafar la "fragoneta" i vem anar al Temple dels tigres...mes emocions...

Semblava que estigues fen un reportatge per el National Geographic perque es un parc on tost els animals menys els tigres(que estan lligats amb cadenetes, res de gavies), estan sueltos per alla, i en comptes d' anar amb cotxe i les finestres ven tancades, vas caminant lliurament al costat dels animalons, i...Va arrivar l' hora de poder tocar un tigre. La veritat es que estava molt nerviosa tocant el primer tigre, perque son uns bitxos molt grans i mai se sap el que poden fer, torno a repetir, nomes estaven lligats amb una cadeneta...pero bueno despres de tocar el [rimer tigre, ja vaig agafar confiansa i no hi havia qui em separes dels altres, inclus vaig passejar durant uns segons un...anyoru molt a l' aitzu...

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Ari, nosotros tambien lo pasamos en grande y al menos podremos decir que hemos formado, aunque pequeña, parte de tu aventura!!!!

luis tattoo dijo...

hola ari.cada vez me dan mas ganas de salir corriendo de aqui...envidia sana..
tengo ganas de ver esas personas tan tatuadas ,ya sabes que son santos de me devocion ..
te deseo lo mejor ,que sigas asi .
hasta pronto.

clouds dijo...

Ariadna! soc la claudia, tiaaaaaa com et vaig trobar a faltar a Siem Reap, vaig anar 2 dies a veure mes temples en moto i va ser una passada, menys turistes i molts animals sueltus! Vaig veure una serp supergrossa a un temple!!! Acabo d'arribar a Battambang en vaixell, 7 horetes i era com ser a un documental, pq et facis una idea era com anar per l'Amazones (pero mes petit i sense bitxus). Cambodia es increible, espero que estiguis molt be per Indonesia!!
Petonets, claudia

Carpeta docente 09-10 dijo...

Que tal Ari? por donde estas?nosotros a punto de hacer el puente de la Inmaculada y para Das a pasar frio, esqui, etc.

Todo va muy bien por aqui, ya he leido que te ha escrito Claudia?, es la de chica de Olesa que tambien esta dando la vuelta? es interesante lo que escribe. Bueno a tu padre como ves le da palo escribir pero espero que lo haga pronto. Un beso muy fuerte.T.Q